50a Pelegrinació a Lourdes

viernes, 27 de abril de 2012

Enguany les Missioneres Croades de l’Església de Barcelona celebrem la 50 pelegrinació al Santuari de Nostra Senyora de Lourdes i ens agradaria que us uníssiu a nosaltres per donar gràcies al Senyor per aquestes pelegrinacions. Si feu clic a la imatge del costat podreu veure tota la informació relacionada amb la sortida. 
A més, us fem arribar un escrit de mossèn Pau Caldés on s’expliquen diferents vivències i experiències de persones que ens han acompanyat a Lourdes en els darrers anys:
 
 
 
“Les religioses Missioneres Creuades de l’Església preparen les dues noves sortides a Lourdes.   Aquestes religioses col·laboraven en les colònies que el Seminari Menor de La Conreria feia cada any, en diverses  tandes, a Ribes de Freser (Girona) i, més tard, a Sant Pau de Segúries (Girona). A l’acabament de les mateixes era costum fer una sortida d’una setmana al Santuari de Lourdes.

En una d’aquestes ocasions, asseguda a la gespa davant la cova, la superiora reflexionava sobre la gràcia que eren per a ella aquestes jornades; i s’obrí un interrogant: “Aquesta bondat que jo rebo, podrien rebre-la també els nois i noies de l’escola” (tenen l’escola al barri del Besòs i es diu  Santa Maria dels Apòstols). 

Així va començar un servei, amb l’ajuda d’un Mossèn i un bon equip de col·laboradors que després han aprofitat també pares i amics.

L’últim dia, tots els pelegrins es reuneixen per dialogar i compartir les experiències personals viscudes durant el pelegrinatge.

Experiències? Totes les que vulgueu i més.  Aquí en deixem algunes:

  • Sóc agnòstic, i per no menysprear la insistent invitació dun amic, vaig acceptar acompanyar-lo a una daquestes pelegrinacions. Francament, com li succeí a Sant Pau, la bondat de Déu em tocà el cor Reconec que la vida no tindria  sentit si no hi hagués un més enllà.
  • “La Verge no mha concedit la salut del cos, però li agraeixo moltíssim la pau i el consol interior amb que retorno a casa.
  • “Vaig quedar orfe de molt petit. La droga em dominà. Vaig anar a Lourdes amb companys de lescola. La Verge macollí com una mare acolliria el fill perdut. En veure tant jovent voluntari transportant malats a diversos llocs, amb un ambient de pau i caritat que em seduí, em feu reflexionar: mhe  refet i ara sóc feliç.
  • “No imaginava tanta fe! Veure  gent de tota raça i color, pregant als peus de la gruta... Com si mhaguessin abatut, vaig agenollar-me plorant. La conseqüència va ser: deixar les begudes alcohòliques. I així ho fet. Jo i els de casa som feliços.
  • “La meva esposa i jo hi anem cada any. Ens agrada com lorganitzen. Veritablement no és turisme, sinó un doll de gràcia i consol que omple lesperit. Fins i tot ens estimem més.
  • Lourdes provoca preguntes molt serioses, com aquesta dun jove: si hi ha una altre vida, em salvaré després dhaver sigut tant cabrón?. Lourdes és un lloc privilegiat per a reflexionar, catequitzar i fer descobrir el sentit de la vida.
  • El Mossèn que forma part de la pelegrinació, aprofita locasió per aportar lexperiència dun miracle viscut durant lúltima Pelegrinació Diocesana de lany 1936: Era seminarista i vaig anar a Lourdes com a portalliteres. Em tocà portar una dona amb llitera que feia set anys patia de càncer dossos, postrada al llit. Tornà a Barcelona sana i salva. No es publicà degut a la Guerra Civil, que esclatà pocs dies després, i els anarquistes cremaren i destruïren tota la documentació de lHospitalitat de Lourdes.
  • Lourdes continua essent un lloc datenció per a tota la humanitat, irradiant la bondat i misericòrdia de Déu, tot i respectant la llibertat del ser humà.
Pau Caldés i Claret, prev.

 
Escola Santa Maria dels Apòstols © 2015 | escola@smapostols.org - Rambla Prim 146-152 - 93 314 90 11 - 08019 - BARCELONA